DELS CAMPS DEL SUD A LES CASES DEL NORD:
EL QUE HI HA DARRERE DELS PRODUCTES QUE PAGUEM A CAIXA

Segons el sistema econòmic imperant, el capitalisme neoliberal globalitzat, el mercat és l'encarregat d'aconseguir una òptima assignació dels recursos, reduint la intervenció estatal a una "intromissió" que provoca distorsions a l'ordre "natural". Així, el mercat acaba regint tots els aspectes de la nostra vida, sota la bandera de la llibertat, esdevenint una dictadura bastant poc transparent: l'economia ja no és una disciplina al servei de la societat, és la societat qui està al servei de l'economia, convertint les persones consumidores en "clients" amb poca informació per a decidir.

La realitat del món actual és que la majoria de matèries primes que es necessiten per a l'elaboració dels béns i serveis que consumim es troben en països empobrits del Sud. Les normes del sistema de comerç internacional són decidides per l'OMC, una organització internacional absent de sistemes de control democràtics i que respon als interessos comercials dels països rics del Nord. L'OMC estableix normes desiguals per a la totalitat de països que intervenen en els intercanvis comercials, provocant resultats desigual on sempre perden els mateixos ens trobem davant un sistema hipòcrita, que gestiona un fals lliurecanvisme i practica un ferotge dumping comercial de brutals conseqüències socials i mediambientals. En aquesta línea actuen també els plans d'ajut estructural promoguts per una altra organització internacional, l'FMI: "ajuts al desenvolupament" als països empobrits que condicionen la destinació de les quanties econòmiques atorgades, privant els països receptors de la llibertat de decidir el futur dels seus pobles, subvalorant la inversió en polítiques socials i promovent l'especialització productiva (monocultius que mermen la sobirania alimentària i malmeten la regeneració del planeta) provocant dependència dels mercats internacionals.

Els països del Sud, conscients que sense la seva riquesa natural el consum al Nord no és possible i tot i així són els perdedors del sistema, s'han organitzat per a donar resposta a aquestes injustícies i modificar el funcionament dels organismes existents per a que atenguin les seves peticions i intentar crear un nou marc internacional des del que tractar els problemes del comerç en connexió amb els de desenvolupament (Conferència de Bandung (1955), Cimera de països No Alineats, G - 77 (1964), UNCTAD - Conferència de les Naciones Unidas sobre Comerç i Desenvolupament (1964), NOEI (1973-1975), Seattle, Portoalegre...). Amb el pas dels anys, podem comprovar que la realitat del comerç no està canviant... si els esforços del Sud no són suficients, anem a veure què podem fer des del Nord.

Més informació:

Activitat: QUANTS MAPES DEL MÓN CONEIXES?

www.worldmapper.org

Definició: Consisteix en visualitzar la realitat internacional del comerç i el consum a través de mapes del món on el tamany dels territoris és proporcional a la seva preponderància en el tema tractat.

Objectius:

• Adquirir una visió mundial i globalitzada sobre el comerç i el consum
• Identificar quins territoris intervenen en cada esglaó de l'escala productiva: qui produeix i qui consumeix
• Identificar on es troba la riquesa natural, la productiva i l'econòmica
• Identificar externalitats del sistema: qui les pateix?

Material:
Mapes del món en PDF (oferir visulament al conjunt de grup classe: en pósters a les parets, projectats o en transparència) sobre:

Durada: 1 - 1,5 h

Desenvolupament:

Es mostren els mapes al grup classe de manera ordenada i alguns per parelles

Important no només analitzar els mapes, sinó també les estadístiques i els quadres dels països que més intervenen i els que menys.
Suggeriments:

Mapa 1 per a començar amb un material que tothom coneix

Mapa 2 per a captar el funcionament dels mapes, que modifiquen l'àrea territorial depenent del tema del que tracten
Identificar conjuntament quins països tenen més població, per a detectar que s'està entenent el funcionament

Mapa 3 i 4
Com es complementen aquests dos mapes? Identifiquem actors i zones. Es queda la fruita als països que la produeixen? I què deuen menjar els països productors?

Mapa 5 i 6
Com es complementen aquests dos mapes? Identifiquem actors i zones. Es queden les joguines als països on són produides? Llavors, perquè es produeixen a Àsia i no on es compraran?

Mapa 7 i 8
Comparar. Són els mateixos països els més rics que aquells que més consumeixen? I són els mateixos els més rics que els que hem vist que produien? Com s'entén això?

Mapa 9 i 10
Comparar. En quin dels dos mapes hi ha més deute? A quins països afecta? Però si són productors i els països rics els compren els productes, com és que estan endeutats? Com és que cada cop hi ha més deute si també hi ha més ajut internacional?

Avaluació:

Com ens hem sentit a mesura que han anat apareixent els mapes?
Com avaluariem el sistema internacional de comerç?
A qui atorgariem responsabilitats?

Articles de premsa: EL CONSUM A DEBAT

Article 1. Gastamos en Navidad tanto como Defensa e Interior al año. El Economista. 9/12/2006

Article 2. Elija, compre y, si no está satisfecho, reclame. El País. 28/11/2007

Elements de reflexió:

El primer article compara la despesa del consum familiar nadalenc amb els pressupostos públics estatals.

Creiem que tenen una igual importància? Com valorem que la despesa en consum superi la suma de la despesa de dos Ministeris? Fer un llistat dels Ministeris que coneguem i ordenar-los per prioritats: en quina posició queda el que gestiona consum?

Què en pensem de la última afirmació "¿que sería de una Navidad sin gastar?"?

Visualització del Comunicat de Ses Majestats els Reis d'Orient a la Plataforma Anti-Nadal-Inundat-pel-Consumisme.

Treballem en grups i fem un llistat d'alternatives per a reduir el consum nadalenc. El primer article apunta algunes d'aquestes alternatives... creiem que són útils?

¿Què estarà passant si les Administracions Públiques prenen mesures per a orientarel consum de la població? Ens sembla lícit que l'estat intervingui en els nostre hàbits de consum?

La Guia de la que parla el segon article ofereix informació sobre articles de consum habitual. Podem trobar aquesta informació en altres llocs? Fem una recerca de webs i oficines d'informació al consumidor.