ASPECTES SOCIAMBIENTALS |
 Índex |
Introducció
L'aigua és un element imprescindible per la vida en general i per la vida humana en particular. Tant es així que difícilment es pot entendré la historia de la humanitat sense situar la seva centralitat en el desenvolupament de totes les cultures humanes.Les primeres civilitzacions de les que tenim referència van florir a la vora de grans sistemes fluvials. Seria impossible entendre les cultures mesopotàmiques o egípcies sense la presencia dels rius Tigris i Eufrates o del Nil. I molt abans els pobles prehistòrics van establir-se sistemàticament a la vora dels rius.
El sers humans, d'altra banda, estem bàsicament composats d'aigua (entre un 50 i 75% del nostre pes corporal) i aquest és, per damunt del menjar, un element imprescindible per la seva supervivència física, ja que malgrat podem resistir de quaranta a cinquanta dies sense menjar, sense beure és gairebé impossible viure més enllà de cinc dies.
A més a més l'aigua ha complert importants funcions higièniques (neteja d'un mateix i de la llar), culinàries (cocció d'aliments), terapèutiques (aigües minerals i termals).
En un altre àmbit els rius i masses d'aigua han facilitat un suport pel transport i les comunicacions i una molt important font d'aliments amb el desenvolupament d' activitats pesqueres.
Per tant l'aigua ha estat i continua sent un element essencial en l'origen, desenvolupament i reproducció de la societat humana. I no ens hauria d'estranyar gens que l'aigua, com l'aire, hagi estat considerat des de temps immemorial un bé comú que no admet apropiació privada ni atribució de preu (no així com l'espai que d'antuvi va entrar ja en el circuit de bens privatitzables i comercialitzables).
Però les societats modernes i amb un fort nivell de complexitat han situat aquest antic bé comú en una nova esfera: l'esfera de les activitats econòmiques. Així, l'aigua ha perdut el seu caràcter comunal i ha esdevingut "recurs". I com a recurs l'aigua ja té preu i és susceptible d'apropiació.
Hem d'afegir, a més a mes, un altre aspecte important: l'aigua, com a tot element natural, és limitat, no disposem de reserves infinites. Dons bé, aquest nou estatus de l'aigua està generant tot un seguit de contradiccions i conflictes. Conflicte entre la humanitat i la natura que al desviar cada cop més aigua per al funcionament de la societat posa en perill el desenvolupament de la vida natural. Conflicte entre els propis membres d'una humanitat en constant expansió demogràfica, i que a més a més tendeix a desenvolupar estils de vida amb un consum creixent d'aigua.
Aquests conflictes plantegen la necessitat de revisar la relació que els sers humans tenim amb l'aigua i que hem desenvolupat els darrers dos segles des de l'inici de la Revolució Industrial. A aquesta revisió els entesos l'han anomenat: gestió integral dels recursos hídrics. I aquesta hauria de suposar una via de solució tant per els conflictes entre els humans, com per als que tenim plantejats amb la natura.
Els diferents usos socials de l'aigua
Bàsicament podem distingir tres esferes diferenciades en els usos socials de l'aigua: el consum domèstic, l'agricultura, i la indústria.Consum domèstic
El desenvolupament d'un sistema de canalitzacions que ha suposat la possibilitat de disposar d'aigua directament a les nostres llars és un progrés del que no hem gaudit sempre i, i això no ho hauríem d'oblidar, segons l'OMS un privilegi que només un 20% de la població mundial té.
Ja ens hem referit abans als usos que a nivell personal podem fer de l'aigua: la higiene diària, la neteja de la roba, la neteja de la casa, la cocció dels aliments, etc. I no valoraríem suficientment això si no féssim una ullada a la historia.
Si bé l'antiga Roma va ser molt sensible a la higiene corporal (en el món romà, així com a l'islàmic el gust pels banys públics estava molt estés), i els patricis van disposar de canalitzacions d'aigua i un sistema de clavegueram que va anticipar al nostre, durant la edat mitja europea, sense canalitzacions d'aigua a les cases, i el que és més important, sense xarxes de clavegueram que evacuessin de les cases les aigües residuals, els carrers eren fames insalubres per on circulaven aigües putrefactes (d'aquí ve la coneguda expressió castellana "Caer en el arroyo", referint-se a la persona que es veia abocada a una vida de misèria i depravació).
No va ser fins el segle XIX amb les descobertes de Pasteur i Koch que va ser de nou valorada la funció higiènica que l'aigua podria tenir. Poc a poc es van anar construint fons i safareigs públics i es van anar cobrint
EL CONSUM AGRÍCOLA DE L'AIGUA: ELABOREM UNA CAMPANYA DE SENSIBILITZACIÓ
El sector agrícola consumeix grans quantitats d'aigua i molta d'ella es perd inútilment a causa d'esquerdes en les sèquies. A continuació heu de fer en grup una campanya de sensibilització dirigida a aquest sector. Els principals criteris per elaborar la companya són:-
Definir i enunciar els objectius i les finalitats de la vostra campanya.
Proposar objectius i finalitats realistes.
Establir prioritats a l'hora d'aconseguir els objectius.
Assegurar l'eficàcia de la intervenció.
Proposta flexible per poder integrar allò que és aleatori a la campanya.
L'estructura de la realització de la campanya pot ser la següent:
-
Definició de la campanya:
-
Tema: definir quina qüestió del medi ambient volem desenvolupar l'activitat.
Objectiu genèric: aquest objectiu defineix tota l'acció i orienta el desenvolupament d'aquesta; ha de referir-se al tema genèric que nosaltres hem escollit anteriorment.
Objectius concrets: determinar què pretenem assolir amb la nostra activitat.
Territori o àmbit: definir quin és l'espai físic on es portarà a terme la campanya de sensibilització.
Durada: determinar quan pretenem que duri l'activitat programada. Pot ser una acció puntual d'un dia, cap de setmana, setmanal, durant un any...
Planificació de la campanya:
-
Definició de les fases, és a dir, de quina manera es portarà a terme i quines són les accions i/o activitats per portar-ho a terme.
Recursos: per la realització d'una campanya ens valem d'una sèrie de recursos necessaris (recursos materials, humans i econòmics).
DEPURADORES
A mode d'introducció, orientem i preparem uns documents explicatius del que són les depuradores, però que serviran com a pauta d'orientació mentres es construeix la depuradora i derivarà a una visita a una depuradora, on podran constrastar i revisar quins factors són iguals i quins diferents.*Què és una planta depuradora? (Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya)
És una instal·lació on l'aigua bruta és sotmesa a un procés on, per combinació de diversos tractaments físics, químics i/o biològics, s'aconsegueix eliminar en primer lloc la matèria en suspensió, les substàncies col·loidals, i finalment les substàncies dissoltes. Hem de cercar un lloc adequat per instal·lar-la, normalment aigües avall de la població i propera al riu o al mar.
-
Línia d'aigua: L'aigua bruta és abocada al clavegueram per zones urbanes i indústries.
-
L'aigua arriba a la depuradora a través d'un sistema de col·lectors. El tractament s'inicia al pou de gruixuts on s'extreuen, per mitjans mecànics, els elements de més pes i tamany.
Unes reixes de desbast retenen la brutícia sòlida més grossa; es tracta del desbast de gruixos.
Posteriorment l'aigua és impulsada a una cota que li permetrà circular pels diferents elements de la planta; és el bombament d'entrada.
El pretractament continua amb les reixes de fins on se separen les partícules petites. Aquest procés s'acaba amb el dessorrador-desgreixador, on es fan enfonsar les sorres i surar els greixos.
El pas següent consisteix en separar per mitjans físics els detritus (constituents de la matèria en suspensió), en el decantador primari, en el fons del qual es pretén que es dipositin, obtenint així els fangs primaris. En casos de contaminació industrials fortes s'afegeixen coagulants químics i es produeixen la floculació per tal d'afavorir la decantabilitat de la matèria en suspensió.
S'elimina la càrrega contaminant restant per mitjans biològics: determinades bactèries s'alimenten de la matèria orgànica tant dissolta com en suspensió. Per això necessitem un dipòsit anomenat reactor biològic i una aportació d'oxigen.
Des de l'edifici de bufadors s'aporta l'aire que conté l'oxigen que les bactèries necessiten per poder assimilar la matèria orgànica.
Pel seu pes les bactèries es depositen al fons del decantador secundari i així se separen de l'aigua obtenint els fangs secundaris. L'aigua ja neta torna a la natura i continua el seu cicle.
Línia de fangs: Els fangs poden venir del tractament primari i del tractament secundari.
-
Els fangs decantats en el tractament primari són incorporats a la línia de fangs a través del bombament de fangs primaris.
De la mateixa manera, el bombament de fangs secundaris és a la capçalera de la línia de fangs.
El fang procedent dels decantadors és encara pràcticament líquid. El primer pas en el seu procés és un espessiment, que per un costat es tradueix en un nou decantador: l'espessidor de fangs primaris per gravetat. Una part dels fangs procedents dels decantadors secundaris, retorna a la línia d'aigua a capçalera del procés biològic. Així s'aconsegueix mantenir la concentració de bactèries.
Per l'altre costat, la resta dels fangs provinents del tractament biològic van a un espessidor de fangs secundaris per flotació. Aquí s'augmenta la concentració del fang.
Un cop el fang espessit, passa al digestor anaerobi on es redueix la matèria orgànica present.
La digestió anaeròbia ve acompanyada per un alliberament de gas metà que, en el cas de plantes grans és pot aprofitar com a font d'energia. Aquest gas s'acumula en el gasòmetre.
En el cas que hi hagi excés de gas, en no poder alliberar-lo a l'atmosfera, disposarem d'una torxa que ens permetrà cremar-lo.
El fang digerit passa al dipòsit d'emmagatzemament de fangs, on s'acumula per alimentar el procés de deshidratació.
A l'edifici de deshidratació de fangs, s'elimina la màxima part d'aigua possible, per tal de fer el fang menys voluminós i més econòmic de transportar. Hi ha procediments diversos: els principals són mitjançant filtres, banda, filtres premsa o centrífugues.
Un cop deshidratats, els fangs passen a una sitja des d'on són enviats al seu destí definitiu, agricultura, jardineria, construcció, ...
(Pàgina en elaboració)
 |
 |