El Lloc més bonic del món
CAMERON, ANN
Alfaguara/Grup Promotor, Madrid, 1998Català
En Juan és un nen de set anys que viu a San Pablo, a les muntanyes de Guatemala. El seu pare els abandona, a ell i la mare, i se'n va a la ciutat. Aleshores se'n van a viure a casa de l'àvia, que, tot i que és pobra, és propietària d'una caseta en la qual acull els parents que ho necessiten. Poc temps després, la mare també l'abandona i se'n va a viure amb un altre home. Llavors l'àvia es fa càrrec del nen i li fa aprendre l'ofici d'enllustrador. I així, enllustrant sabates, guanya uns quants calerons. Però la veritable il·lusió d'en Juan és anar a l'escola. Gràcies a la seva insistència, en Juan és admès a l’escola i com que ha après a llegir tot sol el canvien de seguida de curs. És un llibre adequat per dialogar sobre la infància que viu situacions de risc, de conflicte. El desig de superació personal i la solidaritat per vèncer l'adversitat són valors presents en tot el llibre. El conte també té com a tema de rerefons la necessitat d'arrelar-se i de créixer en l'afecte, en l'amor, tal com demostra aquesta frase d’en Juan mateix: «però jo pensava que un lloc on hi ha algú que estimes moltíssim i on saps que hi ha aquesta persona que t'estima, aquest sí que és el lloc més bonic del món.» (pàg. 67)
material geogràfic.
En Juan és un nen de set anys que viu a San Pablo, a les muntanyes de Guatemala. El seu pare els abandona, a ell i la mare, i se'n va a la ciutat. Aleshores se'n van a viure a casa de l'àvia, que, tot i que és pobra, és propietària d'una caseta en la qual acull els parents que ho necessiten. Poc temps després, la mare també l'abandona i se'n va a viure amb un altre home. Llavors l'àvia es fa càrrec del nen i li fa aprendre l'ofici d'enllustrador. I així, enllustrant sabates, guanya uns quants calerons.Però la veritable il·lusió d'en Juan és anar a l'escola. Gràcies a la seva insistència, en Juan és admès a l’escola i com que ha après a llegir tot sol el canvien de seguida de curs.
És un llibre adequat per dialogar sobre la infància que viu situacions de risc, de conflicte. El desig de superació personal i la solidaritat per vèncer l'adversitat són valors presents en tot el llibre.El conte també té com a tema de rerefons la necessitat d'arrelar-se i de créixer en l'afecte, en l'amor, tal com demostra aquesta frase d’en Juan mateix: «però jo pensava que un lloc on hi ha algú que estimes moltíssim i on saps que hi ha aquesta persona que t'estima, aquest sí que és el lloc més bonic del món.» (pàg. 67)