Orientacions al professorat
Abans d'abordar el sistema financer i la proposta de finances ètiques considerem que l'alumnat pot començar a conèixer i desvetllar elements de l'economia que quotidianament s'entenen com a complexos o llunyans, però que des d'un enfocament crític s'haurien de naturalitzar i comprendre com a part essencial de les nostres vides.
Para què serveix realment l'Economia?, quantes maneres d'entendre l'economia existeixen?, algunes maneres d'entendre l'economia s'han prioritzat més que unes altres?, genera aquesta diferència algunes desigualtats en la manera de concebre les relacions socials i col·lectives?
Si entenem l'economia com el mitjà per explicar els mecanismes i organització social que ens hem donat per cobrir les nostres necessitats, també podem pensar que la forma d'explicar-la pot variar.
Alguns punts de partida que considerem valuosos anticipar en aquest apartat tenen a veure amb un treball més enllà de les activitats didàctiques aquí proposades, per això, adjunt a aquest apartat us oferim materials de referència i reflexió que poden ajudar a introduir alguns temes, dinamitzar debats durant les activitats o aprofundir en alguns continguts depenent del grup i interès.
Punts de partida*:
L’economia és bonica. L’economia és l’àmbit en que ens fem preguntes: Què vull fer? Què necessito? Com vull viure? Quina vida vull viure?. Aquestes preguntes ens fan conscients del fet que som éssers fràgils, vulnerables i interdependents, que ens necessitem, que només amb altres persones és possible la vida i els nostres somnis i il·lusions. L'economia són relacions i de com ens organitzem com a societat. Així com l'economia ens ajuda a ser conscients d'aquesta interdependència també ens ajuda a comprendre la necessitat dels recursos i del seu ús sostenible, de la cura de la vida i del planeta.
L’economia té mala fama. L’economia com a tota ciència social no és del tot mesurable, està sotmesa al fet que les persones som impredictibles, la vida és incerta, canviant, inesperada i les relacions entre persones són complexes, potser això la fa semblar una ciència obscura. Potser perquè sovint s’incideix en el fet de que els recursos naturals son limitats i s'ha insistit tant en el concepte d'escassetat. Això a vegades la fa semblar una ciència trista. Potser perquè ens els darrers trenta anys s’ha creat la falsa creença de que l’economia és igual a finances, les finances tal com s'han anat configurant en les últimes dècades i això la pot fer semblar interessada, lucrativa i especulativa.
El context històric. L’economia són un conjunt de practiques que fem les persones, per tant no es poden deslligar del moment històric, cultural i social en que aquestes practiques tenen lloc. Qualsevol apropament al fet econòmic ha d’estar emmarcat en un context històric determinat.
Al voltant de la dècada dels 80 amb el naixement del concepte de capital financer, la generació de diners ja no té res a veure amb la generació de productes, de béns. El malabarisme financer de generació de "diners" ja no s'explica amb la lògica de crear riquesa. En els 90 l'acceleració de processos globalitzadors com la deslocalització, ampliació de poder de les multinacionals o la geopolítica d'impostos impacta també la forma de configurar i entendre l'economia.
Amb el segle XXI i després de contínues crisis financeres arreu el món la concepció alternativa d'entendre les relacions econòmiques (almenys en exercicis d'escala local) comencen a tenir més sentit: banc de temps, monedes socials, cooperativitizació de fàbriques, horts, etc.
L'intercanvi global també ens ajuda a comprendre les relacions econòmiques, vitals, des d'altres prismes, altres cosmovisions, altres prioritats. Exemples que malgrat crisis financeres els recursos, els temps, els talents, els elements a favor de la sostenibilitat de la vida són propis dels territoris i les comunitats, no dels seus "propietaris o titulars".
El repte col·lectiu és aprendre a buscar elements i reflexions, eines que ens ajuden a crear relats econòmics més inclusius, superar els relats convencionals de treballar, produir, consumir perquè deshumanitzen les pràctiques econòmiques, fan invisibles moltes altres pràctiques i atorguen a les finances un espai hegemònic de mer intercanvi d'interessos de lucre.
Les activitats didàctiques d'aquest apartat estan orientades a ajudar a l'alumnat a reflexionar sobre la concepció d'economia, la valoració crítica del consum i en particular l'exercici ètic i reflexiu per prendre consciència del propi mecanisme per atorgar valor a béns i serveis en les relacions econòmiques.
* Aquests punts de partida s'extreuen del document elaborat per Joana Conill per al projecte Millora de la difusió i actualització de materials educatius per a l'eix de Sostenibilitat Econòmica i Social del banc de recursos de Edualter
Referències
¿Para qué sirve realmente la economía? | Miren Etxezarreta | Paidós, 2015
El mito del crecimiento y el mito del desarrollo 4:10 | Yayo Herrero |
https://www.youtube.com/watch?v=xMxgQQ06F2M
Otra vida es possible (Documental) 53:22 | Producció: Joana Conill
http://www.dailymotion.com/video/xim3fu
Pots descarregar la versió PDF d'aquesta secció aquí